dijous, 12 de juny del 2008

A ritme de Jazz.

Ja s'està convertint en un d'aquells llocs on el temps es barreja amb el fum i la bona música. Hi he entrat sempre acompanyat de precioses amistats, algunes robades i d'altres segrestades. Tancar allà la nit representa pagar una petita carrega de sentiments. Música que surt de dins ressona pel ja mític Harlem.

Aquesta nit, recital d'en Moi.

2 comentaris:

Unknown ha dit...

he fet una volt per la nostàlgia i he tornat a mirar els teus blogs.

aquest, però, em sembla més literari, potser una mica més críptic, però molt interessant.

m'agrada molt com escrius, i deixes molt espai per la imaginació...

ai, elf....

:-)

fins aviat!

m

`·.¸elf¯` ha dit...

Gràcies cuca!!

Jo també vaig estar l'altre dia pel teu blog, i com una bonica estrella, estàs a anys llum de la resta..

fins aviat!

e