La seguíem a segues graó a graó, els seus ulls negres no dubtaven. Mentre ella no semblava témer res, jo em reservava, segurament sentint-me intrús a casa seva. O perquè no entenia com amb 3 dits de pols i res més, tenia el somriure que molts hem perdut.
Un record de les valls del M'gun.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada