dimarts, 17 de juny del 2008
90º latitud nord.
Veiem el sol després de massa temps. L'esquimal es barallava amb els gossos i el trineu, mentre jo ho feia amb les botes. Estava marejat, només volia trobar la maleïda esquerda per fer les anàlisis i tornar al llit, l'únic refugi. A mi vaixar no em feia cap gràcia, el gel traïdor i la negror m'esperaven a la cita. Amb una mica de sort hi trobaria l'or fosc junt amb el meu bitllet a casa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada