dimecres, 10 de setembre del 2008

El so de "les Xixarres".

Avui han tornat a cantar-me una bonica historia d'amistat, intensitats desmesurades i suposo que d'amor infinitament suau. Sons irrepetibles, per una vida irrepetible.
Publicat per a

1 comentari:

marta ha dit...

oh que maco!!
no hi ha més paraules :)

12 de setembre del 2008, a les 22:44

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)